Two generations of stonemasons and blacksmiths were involved in the restoration of the Monastery of Poblet after the return of the Benedictine Order in 1940.
The legendary craftsmanship of that universe of creators became our timeless heritage. A Heritage that has been taken over by the present generation of hand-forging men that work to preserve their family’s trade; linking the memory of the past with the expectation of the future.
Working as a mirror of Medieval’s Patristic Philosophy, where eternity is revealed in terms of creation, the trajectory of these two families has run a parallel course in time and space.
This work is a reflection on the passage of time and memory. This work pays homage to the passing on of traditional knowledge, it’s traces, the hardship of craftsmanship and the uncertainty of it’s future.
Dos sagas de canteros y de forjadores desde el siglo XIX han participado en la restauración del Real Monasterio de Santa María de Poblet tras el regreso de la orden benedictina en 1940.
La destreza artesanal de aquel universo de creadores se ha transformado en patrimonio del tiempo, y la generación del presente preserva el oficio familiar enlazando la memoria del pasado con la expectativa del futuro.
Durante cuatro generaciones la trayectoria de las dos familias ha discurrido paralela antropológicamente en tiempo y espacio, como un espejo de la filosofía patrística donde la eternidad se revela en términos de creación.
Reflexión sobre el paso del tiempo, sobre la memoria y las huellas, los rastros, la impronta, la transmisión gremial de conocimientos, la dureza de los oficios artesanales, la incertidumbre de su futuro…
Dues nissagues de picapedrers i de forjadors des del segle XIX han participat en la restauració del Reial Monestir de Santa María de Poblet després del retorn de l’ordre benedictina el 1940.
La destresa artesanal d’aquell univers de creadors s’ha transformat en patrimoni del temps, i la generació del present preserva l’ofici familiar enllaçant la memòria del passat amb l’expectativa pel futur.
Al llarg de quatre generacions la trajectòria de les dues famílies ha corregut paral·lela antropològicament en temps i espai, com un mirall de la filosofia patrística on l’eternitat es revela en termes de creació.
Reflexió sobre el pas del temps, sobre la memòria i les petjades, els rastres, l’empremta, la transmissió gremial de coneixements, la duresa dels oficis artesanals, la incertesa del seu futur…